Els meus dos treballs més significatius.

Dibuixant un cavall amb un cavaller a l’inrevés

Com ja he comentat al blog, aquesta làmina no la vaig poder fer a classe, ja que m’havien operat del genoll. Haig de dir que és la que més m'agradat, no per la complexitat, ni pel sorprenent resultat, ja que no és un dibuix que sorprengui per la seva vistositat ni pels colors, sinó perquè és la làmina on realment he pogut comprovar que sóc capaç de fer coses que abans eren impensables.

La làmina consistia en copiar un dibuix que na Carmen ens havia donat, on es mostrava un cavaller damunt el seu cavall. L’havíem de col•locar al inrevés i de la mateixa manera havíem de dibuixar començant per les potes del cavall. Havíem de dibuixar sense pensar en el resultat final. Em semblava tot plegat molt difícil. Ja era suficient dibuixar un cavall amb les poques aptituds que tinc i ara damunt de tot al inrevés.

Conforme anava dibuixant no semblava que les traçades em dugessin a cap lloc, però conforme anava arribant al final vaig poder apreciar que allò que semblaven línees sense cap sentir s’anaven transformant en un cavall.

Durant tot el procés, com sempre, em vaig sentir motivada i més quan tot el que jo pensava de mi mateixa era que era una inútil i que mai seria capaç de dibuixar. És nota que en la meva època d’estudiant, fa ja molts d’anys, em vaig o em van crear la imatge d’una persona amb molt poques qualitats per al dibuix. Sempre he dit que en comptes de mans tinc peus. En aquests moments no m’importa si se o no dibuixar, només se que gaudeixo molt amb el que faig i que aconsegueixo situar-me durant unes hores en algun lloc on em sento bé i relaxada.

Bodegons

Aquesta ha estat la làmina que més m'ha costat acabar. No se que m'ha passat, m'he bloquejat de tal manera que no trobava el moment de posar-me i acabar. El treball en si, es tractava de fer 4 bodegons en un full amb diferents objectes, fruites, etc, que normalment podem a la nostra cuina, menjador i després amb diferents figures formar una segona làmina un bodegó més gros, per poder, més endavant utilitzar la tècnica de les estampacions amb tinta xinesa i després cobrir alguna de les parts amb paper de seda.

Crec que el màxim problema ha estat la manca d'imaginació. No era capaç de dibuixar sense un model a seguir. Ha set la única vegada que no he gaudit de les classes.

On no vaig tenir moltes dificultats va ser a la segona part, es tractava d'anar omplint les formes amb diferents textures, utilitzant la tina xinesa. Per dur-ho a terme em va servir molt l'experiència de les làmines anteriors. Crec que sinó hauria estat un desastre. L'hauria embrutat tot.

Més difícil va estar anant cobrint les diferents peces amb paper de seda. L'havia d'anar retallant i enganxant. Se m'anava trencant contínuament i retallar un paper tant fi es molt complicat.

No sabeu quina alegria vaig tenir en acabar. Pensava que no ho aconseguiria mai.

"Ens empastifem amb fang"

"Ens empastifem amb fang"

Ara si que ens toca empastifar-nos les mans amb el fang. Ens hem traslladat a un altre zona de la classe on hi ha taules grans. Damunt d’elles ens hem trobat unes cubetes plenes de fang. M’ha sorprès que estava molt líquida. Na Carmen ens ha explicat que per tal de poder treballar el fang s’ha d’aconseguir una textura idònia, ni massa líquida ni molt compacte. La cara d’algunes companyes ha estat de fastig, sobretot quan hem agafat fang d’una cubeta que feia mala olor. Es creu que és degut a que algun trosset de menjar ha caigut dins.

Vaig estar pastant el fang durant una bona estona fins aconseguir la textura ideal. Durant tota l’estona vaig estar pensant amb la meva germana petita, l’artista de la família. Ella va estudiar un mòdul de cinc anys relacionat amb belles arts. La seva especialització era la ceràmica. Feia poc que vaig haver d’anar a Barcelona perquè estava malalteta i durant una conversa em va dir que enyorava posar-se davant un torno i treballar el fang. Ella si que té veritables obres d’art a casa.

A mi no m’ha fet mania tocar el fang, al inrevés, durant tota l’estona que l’estava moldejant vaig estar molt relaxada. Se que aquesta tècnica no és fàcil ja que has de trobar la textura correcte i si no vaig massa equivocada té alguna relació al fet que quant el fas coure al forn depenent de com l’has treballat es pot trencar.

Aquesta fotografia és el resultat de la segona sessió de fang. Per a sorpresa per a tots, quan vàrem arribar a classe, na Carmen ens va sorprendre retirant totes les taules de la classe al fons. La finalitat era que havíem de fer grups de dos i una ens havíem de tapar els ulls i l’altre l’havia de guiar per tota la classe fent diferents moviments. A mi em va agradar, encara que havia certs moments que al no controlar cap a on et podia dur la companya creava una mica d’inseguretat. A mi em va tocar amb la Lucía, i la veritat és que com jo estava una mica juganera, la vaig dur per tota la classe fins la pica d’aigua i la vaig remullar una mica. Va estar molt divertit. Ho sento molt Lucía.

Després de l’activitat na Carmen ens va tornar a proposar que anéssim cap a la taula de fer fang i expresséssim mitjançant el modelatge el que havíem sentit. No se realment si vaig representar el que sentia, però està clar que vaig fer una “obra d’art”. O no? Qui ho dubta? JE JE

Treballar el paper en tres dimensions

Treballar el paper en tres dimensions

Avui havíem quedat que treballaríem el fang, però per sorpresa na Carmen ens va repartir folis per tal que nosaltres creéssim figures en tres dimensions però sortint de les formes convencionals. Que malament! No hi havia manera, només em sortien cucurutxos dels que fan servir a les xurreries. Per més que endoblava, girava, i tornava a endoblar, no sortia res. Bé, al final baix fer alguna forma encara que bastant lletges.

En acabar aquest intent, na Carmen ja ens tenia preparada una altre activitat també amb paper. Havíem d’endoblar un full per la meitat, tallar-lo i després tornar-lo a endoblar. En la part que quedava endoblada havia de fer un dibuixos de diferents formes i retallar-los amb tisores tenint cura de no tallar fins al final per tal que quedessin enganxats. Una volta feta tota aquesta maniobra, havíem d’alternar una part retallada per enfora i una per endins, creant així un efecte òptic de tres dimensions. Aquesta vegada se m’ha donat millor i les creacions eren més encertades.

M’agradat treballar amb paper, però crec que amb algun altre tipus de paper més adequat hauria set millor. Només són creences meves.

Mesclem colors amb temperes.

Amb aquesta tècnica hem fet dues làmines. En les dues havíem de dividir el full en 30 parts, fent diferents formes:

•En la primera làmina només podíem utilitzar els colors primaris ( groc, blau i magenta) i a partir d’aquí aconseguir 30 colors diferents. També podíem utilitzar el blanc.

• En la segona també podíem incloure el negre.

La primera impressió va ser que no seria molt difícil, però conforme anava fent diferents colors veia que ja no sabia com continuar mesclant per tal d’aconseguir més colors. La veritat és que de tant en tant fèiem una ullada al treball de les altres companyes i fins i tot de vegades robava algun que altre color. Poc a poc vaig anar acabant la primera làmina i crec que encara podíem fer més colors continuant mesclant els colors ja mesclats. Quasi al final vaig anar descobrint que es tractava d’anar regulant la quantitat de tempera que utilitzava.

Un dels majors problemes que vaig tenir, va ser que quan feia la mescla pensava que eren diferents, però al posar-lo en el full, quan s’assecava es semblava molt a l’anterior. Moltes vegades em sortien molts colors de la gama de lila.

En la segona làmina en la qual es podia utilitzar el negre, semblava que els colors sortien més foscos i havies d’anar molt alerta en la quantitat per tal de no enfosquir-los massa. Amb el blanc podia posar més quantitat i els colors sortien amb més llum.

Menys mal que vaig pensar en dur pinzells de diferents mides, perquè sinó no hagués pogut omplir els espais més petits del full.

Personalment m’agradat utilitzar aquest material ja que dona la possibilitat de jugar a partir de quatre o cinc colors, amb una gran gamma.

Bodegons

Bodegons


Aquí si que comença la part que més complicada m’ha resultat. No hagués dit mai que tardaria tants de dies per acabar aquesta tècnica.

La idea principal era fer diferents llistes amb les coses quotidianes que podíem veure a la cuina de casa, el menjador, per tal de poder plasmar-les en la làmina. S’havien de fer quatre en un mateix plànol per tal de destriar després un per fer-ho en gran utilitzant la làmina complerta. Com vaig suar, i el resultat no va estar del meu gust. Ja no hi puc fer més.
La màxima dificultat ha estat poder dibuixar sense tenir una mostra davant per tal de fer-la servir de guia. No sabia que dibuixar i de quina manera.

La segona dificultat va estar a l’hora de col•locar els diferents elements de tal manera que fes la sensació de perspectiva. El que ja he dit. Per a mi molt complicat i en el resultat es pot veure la mostra.

Segona part.

Ampliar un dels bodegons per poder més endavant utilitzar la tècnica de les estampacions amb tinta xinesa i després cobrir alguna de les parts amb paper de seda.

Aquesta làmina consistia en fer un dibuix d’un bodegó i pintar dalt els elements utilitzant diferents textures i tornar a fer servir tinta xinesa.

Va estar la làmina que vaig anar deixant més de costat, em suposava un gran esforç. No se dibuixar bodegons, ho sento.

Una vegada vaig tenir acabat el que semblava un dibuix, els vaig anar omplint de les textures. Menys mal que abans ja havia fet servir aquesta tècnica en les làmines anteriors perquè sinó hauria estat un desastre. M’hauria quedat tot molt brut.

L’experiència anterior també em va servir per triar el tipus de material que m’agradaria fer servir i en el qual em trobava més còmode. Ara ja utilitzava la tinta justa i feia proves abans de fer l’estampació definitiva.

Treballem amb tinta xinessa utilitzant diferents textures

Treballem amb tinta xinesa utilitzant diferents textures.


Primer quadre de textures.

La primera làmina que havíem de realitzar amb tinta xinesa em va resultar bastant complicada ja que mai havia utilitzat aquest material. Es tractava de dividí la làmina en setze parts iguals i utilitzar diferents textures. En total en aquesta primera làmina s’havia d’utilitzar vuit textures per fer les setze estampacions. Vaig utilitzar dos per cada requadre. No semblava molt complicat, però una vegada m’hi vaig posar la cosa es va anar complicant. Has de tenir molta cura al utilitzar la tinta perquè sinó s’embruta tot com em va passar a mi, encara que no a la làmina, més aviat a la meva roba i les mans Per aquesta primera làmina he fet servir esponges, pinces per a la roba, botons, cotó, un tros de cartró, fulles dels arbres, retall de tela i una pedra
És curiós la quantitat de material que es pot fer servir per crear. La part més dificultosa ha estat sobre tot al principi, perquè no sabia molt bé com utilitzar les textures. Com sempre em fallava la imaginació i la manca de seguretat en mi mateixa.
Com a conclusió dir que a l’hora de treballar les textures em de tenir molta cura amb la quantitat de tinta que es fa servir i anar netejant constantment els diferents materials per tal d’eliminar la tinta sobrant.


Segon quadre.

Igual que l’anterior també s’havia de dividir la làmina en setze parts i fer servir només una textura. Aquí si que se’m va complicar la cosa. Com podia fer setze planes diferents amb un sol material.

Després d’estar-me repensant quina utilitzaria em vaig decidir pel tros de tela. Les primeres formes van anar sortint, però quan vaig arribar a la sisena ja no sabia de quina manera més col•locar la tela per tal de fer impressions que resultessin diferents. Un altre empenteta i vaig fer tres o quatre més. Un altre aturada i així fins al final.

Per tal d’enrecordar-me de les diferents posicions que he emprat per fer les estampacions ho he anat anotant. La primera he fet pressió, després he anat enrullant la tela de diferents maneres, l’he girat, l’he passat suau, fort, bé de diferents maneres per tal d’anar omplint els setze buits. A la fi ho vaig aconseguir.

En aquesta làmina vaig trobar les mateixes dificultats que en la primera, encara que ja anava amb més cura per tal de no fer tanta brutor.

Tercer quadre de textures

Continuem amb la mateixa tècnica que l’anterior, però utilitzant un altre material. Aquesta vegada he triat un més rígid, un tros de cartró que donava una mica de possibilitats ja que tenia una part plana i un altre que feia ones. La dificultat ha estat més alta que amb la tela. Crec que és degut a la seva rigidesa. La tela era més modelable i donava més possibilitats a l’hora d’endoblar-la i fer estampacions.

Vaig col•locar el cartró de totes les maneres que se’m anaven acudint. Cartró ondulat, punta de cartró, cartró enrotllat, fent zig-zag, etc.

Quart quadre i darrer. Pinzell

Tornem a dividir el full en setze parts iguals, però el material ha utilitzar ha estat un pinzell. Torna la dificultat, un sol material per omplir molts buits.
Vaig començar fent in zig-zag amb el pel del pinzell, després el vaig fer girar i va quedar un efecte de rodones, ara he volgut fer una de les meves i m’ha sortit una gran taca, encara que no es veu molt malament. Pinzellades suaus, pinzellades més fortes i així fins omplir un quants del espais. Ara li toca la part rígida del pinzell. Amb la punta, de costat, donant toquets, escampant, etc.


Per concloure la part de la tinta xinesa, m’agradaria dir que m’ha sorprès la gran quantitat d’estampacions que es poden fer amb tinta o amb qualsevol altre material líquid amb el que es pugui impregnar. Aquí tot és vàlid.

Barrejant colors (ceres)

Aquesta làmina demanava seguir diferents passes:

1. Havíem de dibuixar diferents figures abstractes i pintar cadascun dels espais amb ceres de diferents colors.

2. Després havíem de difuminar els espais amb paper.

3. Tornar a fer altres dibuixos dalt dels altres i tornar a pintar cada espai per tal de veure com es mesclen els colors.

4. Dibuixar dos cercles, dos triangles i dos quadrats dalt els altres dibuixos.

5. Retirar la cera sobrant amb el tap d’un bolígraf

6. Tornar a pintar les figures geomètriques.

En la primera part de la làmina vaig fer servir massa cera i no la vaig difuminar des del principi, la qual cosa em va donar problemes i una gran pèrdua de temps. Un altre entrebanc va estar el fet de poder pintar les parts més petites de les diferents figures ja que les ceres tenen les puntes molt gruixades i em sortia. Em va costar molt de temps, però el resultat va ser bastant bo. Durant aquesta làmina vaig descobrir les infinites possibilitats que dona treballar amb cera i els dibuixos que poden sortir si rasquem amb qualsevol objecte (bolígrafs, escuradents, etc). Continuo insistint en la cura que s’ha de tenir per tal de no embrutar molt el treball.

Difuminar ceres utilitzant retalls de papers. Espais més petits i tancats.


Aquesta tècnica és molt similar a l’anterior, però amb un parell de problemes afegits. El primer que no tenia molta imaginació per fer les diferents formes que havíem de aconseguir una vegada endoblats els fulls i retallats. La segona el gruix de les puntes de les ceres. Al ser espais més reduïts havíem de tenir més cura.
El resultat final queda també molt bé, encara que vaig fer una mica de brotorada per no netejar prou els pegots de cera que anaven quedant.

Difuminar ceres utilitzant retalls de paper.

Difuminar ceres utilitzant retalls de papers. Línees rectes i

corbes.

Aquesta tècnica és d’allò més sorprenent i el resultat final és molt divertit. Havíem d’agafar fulls i retallar-los de tal manera que quedessin línees rectes i corbes. Una vegada que teníem els retalls fets havíem de pintar amb ceres de diferents colors les parts més properes a les formes, però deixant un marge d’ aproximadament un o dos centímetres. Una vegada que ja ho teníem pintat del que es tractava era d’anar arrastrant el color amb els dits cap al exterior, i que aquests quedessin dins els full. El resultat va ser sorprenent, moltes línees de molts colors però amb uns tocs de lluminositat sorprenents.

En aquesta làmina he aprés que segons la quantitat de cera que s’utilitza i la pressió que fas amb els dits, el resultat és diferent. M’agradat molt el resultat ja que la mescla de colors utilitzant aquesta tècnica pot ser infinita.

Pel que fa a la utilització d’aquesta tècnica amb les ceres el que més m’ha fet patir, són les brotonades de cera que es poden arribar a fer si no es té la cura i la paciència d’anar netejant contínuament el paper.

Difuminar ceres amb paper.

Difuminar ceres amb paper.


En aquesta làmina es tractava de fer el mateix que en l’anterior però utilitzant paper per escampar les ceres. No m’ha desagradat però haig de dir que vaig gaudir més escampant amb els dits. Potser és més fàcil i més net amb paper, però el contacte directe amb el material m’agradat més. A mi m’ha quedat més difuminat amb els dits que amb el paper. Crec que la calentor de les pròpies mans fa que la cera s’escalfi i és difumini millor. Continuo pensant que hi ha certs colors més freds i més durs a l’hora de difuminar els colors.

Difuminar ceres amb els dits

Difuminar ceres amb els dits.


Ja no poso data a l’hora de fer el meu diari, vaig fent hagi com vaig podent, les meves companyes mitjançant correus i per telèfon tenen la santa paciència d’anar-me dient els dibuixos que tinc de fer. Ara entrem en el món de les ceres o poc a poc em vaig posant al dia. No em costa perquè gaudeixo moltísim.

La primera làmina amb la que treballem l’arrastra de les ceres, tracta de posar-nos en contacte amb aquesta tècnica i les seves característiques. Hem d’anar fent cercles amb molta cera per tal d’anar després, difuminant amb els dits. Sembla fàcil però no ho és tant. Alguns colors tenen una textura més dura que d’altres i costa bastant anar arrossegant els colors per tal de difuminar-los. També s’ha de tenis molta cura d’anar netejant la taula i el full perquè no quedin taques. Enyoro molt no poder estar fent el dibuix a classe. Això em dona més seguretat.

M’agradat fer servir les ceres, encara que s’ha d’anar amb molta cura per tal de no embrutar la làmina com m’ha passat a mi.

Dibuixem peixos molt divertits

Comencem a treballar amb les ceres i com encara estic a casa ho he fet una mica malament. No he entès bé el que havia de fer La làmina consistia en anar fent peixos però adaptant-los a altres formes. Després en la làmina següent s’havia de pintar amb les ceres utilitzant diferents colors imitant la mar. Aquesta és la part que jo no vaig entendre i vaig pintar, però utilitzant pocs colors i sense cap motiu que mostri la mar. La idea principal era que desprès de fer els nostres peixos la mar d’originals i d’haver pintat el full de darrera, s’havia de repassar ben fots els dibuixos perquè quedessin gravats a la part posterior del full.

UY UY, ara es tractava d’utilitzar tècniques i imaginació. L’hem feta bona, imaginació jo? No sabia d’on treure les formes dels peixos. Com que d’això anava bastant escassa, vaig començar a fixar-me amb tots el que tenia al meu voltant. El primer com no va ser un mòbil, aparell que ja forma part de la meva vida quotidiana i vaig pensar, perquè no? Dit i fet ja tenia el meu primer peix adaptat a les noves tecnologies. Poc a poc van anar sorgint els altres, un ganivet, una abella peix, una carabassa (quasi estem arribant a Halloween), peix escombra, etc. El que més m’ha agradat el piano de cola transformat en un tauró. Va acabant sent d’allò més divertit, m’ha agradat el resultat final d’aquesta primera part del treball.

La segona part era la de fer un fons que imités un fon marí, com ja he dit em vaig equivocar i el resultat no va ser del tot el que na Carmen demanava però en va dir que ja estava bé. Com sempre gràcies per ser tant compressible.

Després de repassar els peixos van quedar marcats a la part de darrera del primer full. No em va sorprendre el resultat final, encara que em va agradar veure un altre vegada els meus peixos al inrevés i amb un petit toc de color.
Primer dibuix



Resultat després de repassar

Dibuixant un cavall amb un cavaller a l’inrevés

Dibuixant un cavall amb un cavaller a l’inrevés



Aquesta làmina no l’he pogut fer a classe, m’han operat del genoll i he estat dues setmanes completament desconnectada. La làmina consistia en copiar un dibuix que na Carmen ens havia donat, on es mostrava un cavaller damunt el seu cavall. L’havíem de col•locar al inrevés i de la mateixa manera havíem de dibuixar començant per les potes del cavall. Havíem de dibuixar sense pensar en el resultat final. Em semblava tot plegat molt difícil. Ja era suficient dibuixar un cavall amb les poques aptituds que tinc i ara damunt de tot al inrevés. Quin horror.

Conforme anava dibuixant no semblava que les traçades em dugéssim a cap lloc, però conforme anava arribant al final vaig poder apreciar que allò que semblaven línees sense cap sentir s’anaven transformant en un cavall. Haig de dir que em vaig sorprendre molt gratament. Realment era un cavall. El major problema va arribar a l’hora de fer la part de dalt, o sigui el cavaller. Quedava poc lloc, no havia calculat massa bé i el cavaller crec que està una mica desproporcionat.


Durant tot el procés, com sempre, em vaig sentir motivada i més quan tot el que jo pensava de mi mateixa era que era una inútil i que mai seria capaç de dibuixar. És nota que en la meva època d’estudiant, fa ja molts d’anys, em vaig o em van crear la imatge d’una persona amb molt poques qualitats per al dibuix. Sempre he dit que en comptes de mans tinc peus. En aquests moments no m’importa si se o no dibuixar, només se que gaudeixo molt amb el que faig i que aconsegueixo situar-me durant unes hores en algun lloc on em sento bé i relaxada.

primer contacte amb l'assignatura

Primer contacte amb l’assignatura. 1 d’Octubre de 2010

He arribat a classe uns deu minuts tard ja que m’he equivocat en la ubicació. En primer moment m’he presentat a la SEU de la UIB i resulta que era al Institut de Santa Maria. Això a provocat que arribara una mica estressada. En arribar ja estaven totes les meves companyes assegudes i com no podia ser d’un altre manera na Laura ja m’havia guardat un lloc devora seu.

La primera proposta per part de na Carme ha set dibuixar-nos unes a les altres. El primer que he pensat a set, !Déu meu que m’està demanat si jo dibuixo com un nena de petita!. Després del primer ensurt, na Laura a començat a dibuixar-me i la veritat és que encara que ja ens coneixem i tenim confiança, he sentit vergonya al sentir-me observada. Ay Ay Ay, ara segur que m’estarà mirant les meves arruguetes, eh pensat. Després de mirades i rialles he pogut descobrir que na Laura controla a prou bé el llapis i no he quedat gens malament, això si, li he demanat que omitís el codi de barres.

Ara ja em toca a mi crear la meva obra d’art. En principi li demano disculpes a la meva companya per endavant, per si no és reconeix en el dibuix. Quan començo a dibuixar-la puc observar característiques de na Laura que mai m’havia parat a observar, com els seus ulls que ho expressen tot. En acabar no m’he atrevit a mostrar massa la meva primera obra d’art.

La segona part de la classe ens hem dirigit a un altre aula més condicionada per la nostra següent tasca; Dibuixar perfils idèntics, creant a la vegada diferents espais entre ells.

És tracta de crear perfils idèntics dins d’un full partit per la meitat i en cada meitat farem una figura diferent amb la seva copia a l’altre costat produint un efecte mirall.

1. Perfil amb línees corbes
2. Perfil amb línees rectes
3. Perfil amb línees mixtes



En cada una de les parts és segueix la mateixa dinàmica, primer fer un perfil, en aquest cas un rostre humà. La primera part encara resulta una mica més fàcil, però quan arribem a l’hora de fer el mateix perfil, però a l’altre costat és quan sorgeixen les veritables complicacions.

En acabar el primer perfil podem comprovar que entre el espai que queda sorprenentment apareix una copa a la qual li hem de donar color. Una de les curiositats es dona al veure que no pots mirar-ho tot a l’hora, és a dir, o mires la copa o mires les cares.

Un altre treball consistia en pintar el fons d’unes plantes i després copiar el dibuix a partir de les ombres que quedaven en mig, moltíiiiiissim difícil.

Per concloure haig de dir que la tarda se m’ha passat volant, ni tant sols m’he enrrecordat de anar a berenar, m’he concentrat un munt i justament em feia falta que la meva ment és distragués del que realment tenia en el pensament. La meva operació de dilluns.