Primer contacte amb l’assignatura. 1 d’Octubre de 2010
He arribat a classe uns deu minuts tard ja que m’he equivocat en la ubicació. En primer moment m’he presentat a la SEU de la UIB i resulta que era al Institut de Santa Maria. Això a provocat que arribara una mica estressada. En arribar ja estaven totes les meves companyes assegudes i com no podia ser d’un altre manera na Laura ja m’havia guardat un lloc devora seu.
La primera proposta per part de na Carme ha set dibuixar-nos unes a les altres. El primer que he pensat a set, !Déu meu que m’està demanat si jo dibuixo com un nena de petita!. Després del primer ensurt, na Laura a començat a dibuixar-me i la veritat és que encara que ja ens coneixem i tenim confiança, he sentit vergonya al sentir-me observada. Ay Ay Ay, ara segur que m’estarà mirant les meves arruguetes, eh pensat. Després de mirades i rialles he pogut descobrir que na Laura controla a prou bé el llapis i no he quedat gens malament, això si, li he demanat que omitís el codi de barres.
Ara ja em toca a mi crear la meva obra d’art. En principi li demano disculpes a la meva companya per endavant, per si no és reconeix en el dibuix. Quan començo a dibuixar-la puc observar característiques de na Laura que mai m’havia parat a observar, com els seus ulls que ho expressen tot. En acabar no m’he atrevit a mostrar massa la meva primera obra d’art.
He arribat a classe uns deu minuts tard ja que m’he equivocat en la ubicació. En primer moment m’he presentat a la SEU de la UIB i resulta que era al Institut de Santa Maria. Això a provocat que arribara una mica estressada. En arribar ja estaven totes les meves companyes assegudes i com no podia ser d’un altre manera na Laura ja m’havia guardat un lloc devora seu.
La primera proposta per part de na Carme ha set dibuixar-nos unes a les altres. El primer que he pensat a set, !Déu meu que m’està demanat si jo dibuixo com un nena de petita!. Després del primer ensurt, na Laura a començat a dibuixar-me i la veritat és que encara que ja ens coneixem i tenim confiança, he sentit vergonya al sentir-me observada. Ay Ay Ay, ara segur que m’estarà mirant les meves arruguetes, eh pensat. Després de mirades i rialles he pogut descobrir que na Laura controla a prou bé el llapis i no he quedat gens malament, això si, li he demanat que omitís el codi de barres.
Ara ja em toca a mi crear la meva obra d’art. En principi li demano disculpes a la meva companya per endavant, per si no és reconeix en el dibuix. Quan començo a dibuixar-la puc observar característiques de na Laura que mai m’havia parat a observar, com els seus ulls que ho expressen tot. En acabar no m’he atrevit a mostrar massa la meva primera obra d’art.
La segona part de la classe ens hem dirigit a un altre aula més condicionada per la nostra següent tasca; Dibuixar perfils idèntics, creant a la vegada diferents espais entre ells.
És tracta de crear perfils idèntics dins d’un full partit per la meitat i en cada meitat farem una figura diferent amb la seva copia a l’altre costat produint un efecte mirall.
És tracta de crear perfils idèntics dins d’un full partit per la meitat i en cada meitat farem una figura diferent amb la seva copia a l’altre costat produint un efecte mirall.
1. Perfil amb línees corbes
2. Perfil amb línees rectes
3. Perfil amb línees mixtes
En cada una de les parts és segueix la mateixa dinàmica, primer fer un perfil, en aquest cas un rostre humà. La primera part encara resulta una mica més fàcil, però quan arribem a l’hora de fer el mateix perfil, però a l’altre costat és quan sorgeixen les veritables complicacions.
2. Perfil amb línees rectes
3. Perfil amb línees mixtes
En cada una de les parts és segueix la mateixa dinàmica, primer fer un perfil, en aquest cas un rostre humà. La primera part encara resulta una mica més fàcil, però quan arribem a l’hora de fer el mateix perfil, però a l’altre costat és quan sorgeixen les veritables complicacions.
En acabar el primer perfil podem comprovar que entre el espai que queda sorprenentment apareix una copa a la qual li hem de donar color. Una de les curiositats es dona al veure que no pots mirar-ho tot a l’hora, és a dir, o mires la copa o mires les cares.
Per concloure haig de dir que la tarda se m’ha passat volant, ni tant sols m’he enrrecordat de anar a berenar, m’he concentrat un munt i justament em feia falta que la meva ment és distragués del que realment tenia en el pensament. La meva operació de dilluns.
No hay comentarios:
Publicar un comentario