Dibuixant un cavall amb un cavaller a l’inrevés

Dibuixant un cavall amb un cavaller a l’inrevés



Aquesta làmina no l’he pogut fer a classe, m’han operat del genoll i he estat dues setmanes completament desconnectada. La làmina consistia en copiar un dibuix que na Carmen ens havia donat, on es mostrava un cavaller damunt el seu cavall. L’havíem de col•locar al inrevés i de la mateixa manera havíem de dibuixar començant per les potes del cavall. Havíem de dibuixar sense pensar en el resultat final. Em semblava tot plegat molt difícil. Ja era suficient dibuixar un cavall amb les poques aptituds que tinc i ara damunt de tot al inrevés. Quin horror.

Conforme anava dibuixant no semblava que les traçades em dugéssim a cap lloc, però conforme anava arribant al final vaig poder apreciar que allò que semblaven línees sense cap sentir s’anaven transformant en un cavall. Haig de dir que em vaig sorprendre molt gratament. Realment era un cavall. El major problema va arribar a l’hora de fer la part de dalt, o sigui el cavaller. Quedava poc lloc, no havia calculat massa bé i el cavaller crec que està una mica desproporcionat.


Durant tot el procés, com sempre, em vaig sentir motivada i més quan tot el que jo pensava de mi mateixa era que era una inútil i que mai seria capaç de dibuixar. És nota que en la meva època d’estudiant, fa ja molts d’anys, em vaig o em van crear la imatge d’una persona amb molt poques qualitats per al dibuix. Sempre he dit que en comptes de mans tinc peus. En aquests moments no m’importa si se o no dibuixar, només se que gaudeixo molt amb el que faig i que aconsegueixo situar-me durant unes hores en algun lloc on em sento bé i relaxada.