"Ens empastifem amb fang"

"Ens empastifem amb fang"

Ara si que ens toca empastifar-nos les mans amb el fang. Ens hem traslladat a un altre zona de la classe on hi ha taules grans. Damunt d’elles ens hem trobat unes cubetes plenes de fang. M’ha sorprès que estava molt líquida. Na Carmen ens ha explicat que per tal de poder treballar el fang s’ha d’aconseguir una textura idònia, ni massa líquida ni molt compacte. La cara d’algunes companyes ha estat de fastig, sobretot quan hem agafat fang d’una cubeta que feia mala olor. Es creu que és degut a que algun trosset de menjar ha caigut dins.

Vaig estar pastant el fang durant una bona estona fins aconseguir la textura ideal. Durant tota l’estona vaig estar pensant amb la meva germana petita, l’artista de la família. Ella va estudiar un mòdul de cinc anys relacionat amb belles arts. La seva especialització era la ceràmica. Feia poc que vaig haver d’anar a Barcelona perquè estava malalteta i durant una conversa em va dir que enyorava posar-se davant un torno i treballar el fang. Ella si que té veritables obres d’art a casa.

A mi no m’ha fet mania tocar el fang, al inrevés, durant tota l’estona que l’estava moldejant vaig estar molt relaxada. Se que aquesta tècnica no és fàcil ja que has de trobar la textura correcte i si no vaig massa equivocada té alguna relació al fet que quant el fas coure al forn depenent de com l’has treballat es pot trencar.

Aquesta fotografia és el resultat de la segona sessió de fang. Per a sorpresa per a tots, quan vàrem arribar a classe, na Carmen ens va sorprendre retirant totes les taules de la classe al fons. La finalitat era que havíem de fer grups de dos i una ens havíem de tapar els ulls i l’altre l’havia de guiar per tota la classe fent diferents moviments. A mi em va agradar, encara que havia certs moments que al no controlar cap a on et podia dur la companya creava una mica d’inseguretat. A mi em va tocar amb la Lucía, i la veritat és que com jo estava una mica juganera, la vaig dur per tota la classe fins la pica d’aigua i la vaig remullar una mica. Va estar molt divertit. Ho sento molt Lucía.

Després de l’activitat na Carmen ens va tornar a proposar que anéssim cap a la taula de fer fang i expresséssim mitjançant el modelatge el que havíem sentit. No se realment si vaig representar el que sentia, però està clar que vaig fer una “obra d’art”. O no? Qui ho dubta? JE JE