Els meus dos treballs més significatius.

Dibuixant un cavall amb un cavaller a l’inrevés

Com ja he comentat al blog, aquesta làmina no la vaig poder fer a classe, ja que m’havien operat del genoll. Haig de dir que és la que més m'agradat, no per la complexitat, ni pel sorprenent resultat, ja que no és un dibuix que sorprengui per la seva vistositat ni pels colors, sinó perquè és la làmina on realment he pogut comprovar que sóc capaç de fer coses que abans eren impensables.

La làmina consistia en copiar un dibuix que na Carmen ens havia donat, on es mostrava un cavaller damunt el seu cavall. L’havíem de col•locar al inrevés i de la mateixa manera havíem de dibuixar començant per les potes del cavall. Havíem de dibuixar sense pensar en el resultat final. Em semblava tot plegat molt difícil. Ja era suficient dibuixar un cavall amb les poques aptituds que tinc i ara damunt de tot al inrevés.

Conforme anava dibuixant no semblava que les traçades em dugessin a cap lloc, però conforme anava arribant al final vaig poder apreciar que allò que semblaven línees sense cap sentir s’anaven transformant en un cavall.

Durant tot el procés, com sempre, em vaig sentir motivada i més quan tot el que jo pensava de mi mateixa era que era una inútil i que mai seria capaç de dibuixar. És nota que en la meva època d’estudiant, fa ja molts d’anys, em vaig o em van crear la imatge d’una persona amb molt poques qualitats per al dibuix. Sempre he dit que en comptes de mans tinc peus. En aquests moments no m’importa si se o no dibuixar, només se que gaudeixo molt amb el que faig i que aconsegueixo situar-me durant unes hores en algun lloc on em sento bé i relaxada.

Bodegons

Aquesta ha estat la làmina que més m'ha costat acabar. No se que m'ha passat, m'he bloquejat de tal manera que no trobava el moment de posar-me i acabar. El treball en si, es tractava de fer 4 bodegons en un full amb diferents objectes, fruites, etc, que normalment podem a la nostra cuina, menjador i després amb diferents figures formar una segona làmina un bodegó més gros, per poder, més endavant utilitzar la tècnica de les estampacions amb tinta xinesa i després cobrir alguna de les parts amb paper de seda.

Crec que el màxim problema ha estat la manca d'imaginació. No era capaç de dibuixar sense un model a seguir. Ha set la única vegada que no he gaudit de les classes.

On no vaig tenir moltes dificultats va ser a la segona part, es tractava d'anar omplint les formes amb diferents textures, utilitzant la tina xinesa. Per dur-ho a terme em va servir molt l'experiència de les làmines anteriors. Crec que sinó hauria estat un desastre. L'hauria embrutat tot.

Més difícil va estar anant cobrint les diferents peces amb paper de seda. L'havia d'anar retallant i enganxant. Se m'anava trencant contínuament i retallar un paper tant fi es molt complicat.

No sabeu quina alegria vaig tenir en acabar. Pensava que no ho aconseguiria mai.